La Paret de Diables és un dels perfils més severs de Montserrat, adornada amb els seus desploms vermellosos característics i les seves fissures, que ens fan sentir petits i intimidats quan fixem els ulls sobre ella. La Sánchez-Martínez passa per ser una de les línies més assequibles per guanyar el cim d’aquesta immensa mole conglomerada….
The Wall és una fantàstica via de tres tirades, mantinguda, prou vertical i sàviament equipada perquè no baixem la guàrdia durant tota l’ascensió. Les assegurances, mai suficientment aprop, ens obliguen a escalar i per tant a gaudir de la fantàstica morfologia del rocam d’aquest vessant de l’Elefant. Cantells generosos i bústies amagades repartides per aquest…
Agulla solitària i aïllada, la Talaia Gran desprèn sensació d’inaccessibilitat. No obstant, després d’observar-la, ens adonem de l’evidència i rotunditat de la seva Aresta Brucs, un lògic i elegant itinerari, que ascendeix la exquisida aresta sud fins guanyar el cim del monòlit. La Cervera-Raúl és una ascensió imprescindible, que mai ens deixarà indiferents i ens…
El Camell de Sant Jeroni és una d’aquelles agulles que queda lluny de tot arreu. Potser per això i per l’escassa longitud de les seves vies és un lloc on sempre escalarem sols. No obstant, l’entorn, amb unes espectaculars vistes d’Ecos a una banda i una perspectiva poc coneguda de Sant Benet, Gorros i la…
D‘entre totes les vies del Gorro potser la Bella Easo és de les menys senzilles. Sense deixar de ser una via de grau moderat, algunes panxes, els cantells majoritariament no tant generosos com a la resta de Gorros i certa continuïtat a les tirades, fan que sigui una via amb una mica més de caràcter…
La Vicenç Soto guanya l’Agulla de l’Arbret per la seva vertical cara oest. Després d’un primer llarg pel contrafort, gaudim d’una segona tirada vertical i potent, equipada per ser escalada en lliure,en artificial o bé combinada depenent del nivell i les ganes, però bonica de qualsevol manera. Arribar al cim de l’agulla és un plaer…
Els germans Masó reten el seu personal homenatge a Josep Barberà, reusenc de naixement, santcugatenc d’adopció i estudiós del massís, que fou el primer en ascendir a totes les agulles de Montserrat, deixant-ne constància al llibre “Montserrat Pam a Pam”. La via, arriba al cim de la Punta Pam a Pam primer i del Mirador…
La Directa Estel, situada a la Roca Gran d’en Ferrús, és tota una lliçó de lògica i bon saber fer del seu aperturista, el malaurat Ignasi Cisa. La via guanya l’imponent pilar sud-est, cercant les debilitats de la paret, sense abusar mai de les expansions, fet que li dona caràcter i categoria a l’escalada. Una…
La Cadireta és coneguda sobretot per la via Anglada-Guillamon i l’impressionant sostre que supera aquesta per arribar al cim de l’agulla. La Novena Simfonia al vessant oest, ens proposa una ascensió amb menys artificial que les seves veïnes i un inconfusible sabor montserratí. Oberta en solitari per Santi Puig, busca la línia que quedava entre…
Just a la dreta de la popular Camí de l’Alsina puja l’Àrea de servei, una interessant via de caire esportiu on destaca l’excel·lent segon llarg: un mur vertical de forats on la pila serà fonamental. La roca és en tot moment de primera qualitat i l’equipament, a base d’espits, ben fet. En definitiva, una bona…
La Iglesias-Casanovas o Baby, és una típica escalada clàssica dels 60: una filera de burins que ens porten inexorablement a cim de la Bessona, bàsicament en escalada artificial. No obstant, gràcies als re-equipaments que ha sofert, és pot forçar en lliure fins on la nostra tècnica i força ens ho permetin. Sigui quina sigui la…
Popular i senzilla via amb un marcat caire d’escola. Només hi ha un curt tram un xic menys fàcil a la tercera tirada, però això queda contrarestat pel seu generós equipament. La via ha estat re-equipada recentment pel seu aperturista, Agustí Cardona. S’hi ha fet lleugeres modificacions (canviant la situació d’algunes reunions i fent passar…
Via sense cap mena d’interès que enllaça una sèrie de ressalts amb bona roca. Discontinua i generosament equipada pot ser una solució d’emergència per dies freds o ventosos i poca cosa més.
El Cavall Bernat és l’Agulla de Montserrat per antonomàsia. Desafiant i monolítica, atreu la mirada de tots els escaladors que desfilen pels seus peus, despertant somnis i anhels. La Desirée és una extraordinària escalada combinada que guanya el cim del Cavall Bernat per la seva vessant nord-est. De caire clàssic, es troba totalment equipada i…
La Magdalena Superior recorda un gran tobogan, amb un inici força inclinat que es va redreçant a mida que anem guanyant metres fins arribar al cim amb una verticalitat notable. La via Ignasi Jorba aprofita perfectament la morfologia del monòlit (trepitjant descaradament la Mingo-Arenas) per traçar un recorregut que va de menys a més, amb…
El vessant sud de la Gorra Marinera es caracteritza per les seves balmes i forats. La via proposada guanya el cim del monòlit buscant el camí més senzill per arribar-hi. Això farà que la ruta serpentegi per la paret buscant les seves debilitats. Trobarem però, trams de gran bellesa, que la fan una escalada recomanable…
L‘Esquelet, situat al cor d’Agulles ens regala unes magnífiques vistes de la regió des del seu cim. Una de les maneres més elegants d’enfilar-se a aquesta agulla és per la Xemeneia Torras-Homet, una escalada amb regust 100% clàssic, amb una magnífica xemeneia, franca i neta de vegetació. La Xemeneia es troba equipada amb 4 parabolts,…
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al…
L‘Agulla del Pingüí resta mig amagada al cor de la regió d’Agulles. No obstant, la seva Aresta Brucs, no té res a envejar a altres Agulles de més renom. La via es troba equipada amb parabolts i només ens caldrà cinc cintes per repetir aquest curt però bonic itinerari.
La cara est de la Miranda de les Boïgues és un arrogant i vertical escut de roca que mira a llevant. Moltes són les vies que solquen aquest petit mar de pedra, però d’entre totes la Montpart és la gran clàssica. Amb una lògica indiscutible, guanya el cim de la Miranda anant a buscar el…
El Serrat de les Lluernes passa desapercebut a l’ombra del majestuós perfil del Cavall Bernat. No obstant hi ha obertes un grapat de vies, ideals per quan el sol comença a picar. La Tsering puja al capdamunt de l’Agulla Ratpenat. La via es troba generosament equipada amb parabolts, no presentant cap pas difícil obligat (tot…
Combinació de vies que dóna com a resultat una interessant escalada amb un inconfusible sabor clàssic. La primera part, corresponent a la via Tatanka Yotanka, transcorre entre una fissura i un petit diedre, totalment equipada i amb roca d’allò més discreta. En canvi, el segon tram ascendim per la xemeneia que es troba des-equipada però…
La Magic Line és una agradable escalada de grau moderat, que guanya la vessant est del Gorro Frigi d’una manera prou directa. La roca hi és genial, amb grans còdols cantelluts que formen una mena d’escala invisible que ens mena al cim del Gorro. La màxima dificultat rau en trobar el següent punt d’assegurança, donat…
Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta o la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb…
Ràpida i divertida escalada al vessant est del Serrat de la Pastereta que serveix de complement ideal d’un dia d’escalada a la zona o per aquells dies que no tenim gaire temps però les ganes d’escalar ens guanyen.
La via Barcelonets va a buscar d’una forma descarada el petit sostre somital de la cara est del Serrat de la Pastereta. Per aconseguir-ho aprofita una deliciosa placa al costat de la via Pacho-Hidalgo per després anar flanquejant cap a la dreta i col·locar-se sota el sostre. La via es troba molt equipada i només…
L‘Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba és una escalada clàssica on el grau és el de menys. Si ens hi apropem podrem gaudir d’una amable rampa de bon conglomerat on poder jugar a auto-assegurar-nos mentre guanyem metres sense presses. Quan arribem al cim de l’agulla gaudirem d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord…
La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada per escalar. Amb roca de primera i dificultats suaus farà xalar de valent a tot aquell que s’hi apropi sigui quin sigui el seu grau. L’Escabroni-Escapullini és la millor de totes les vies que aborden aquest pany de paret,…